de novembre 10, 2011
YESSS
de maig 04, 2011
de maig 02, 2011
d’abril 26, 2011
d’abril 01, 2011
Premis Delta
Que són els premis delta?
L'exposició "Premis Delta: 50 anys amb el disseny 1960-2010" reuneix per primera vegada una àmplia selecció retrospectiva d'objectes guardonats amb els prestigiosos Premis Delta, atorgats des de 1961 per ADI-FAD, l'Associació de Disseny Industrial del Foment de les Arts i del Disseny de Barcelona. Des del seu inici, els Delta van tenir l'objectiu de donar suport i destacar l'excel lència en el disseny i la producció d'objectes industrials a Espanya.
Que es el FAD i quines categories hi ha?
El Foment de les Arts i del Disseny és una associació privada, independent i sense ànim de lucre, que té l'objectiu de promoure el disseny i l'arquitectura dins la vida cultural i econòmica del país. El FAD s'articula a través de sis associacions que representen les diferents disciplines del disseny:
ADI-FAD (disseny industrial)
ADG-FAD (disseny gràfic i comunicació visual)
ARQUIN-FAD (arquitectura i interiorisme)
A-FAD (art i artesania)
ORFEBRES-FAD (joieria contemporània)
MODA-FAD (imatge i moda)
Sel.lecciona tres objectes de la exposicio PREMIS DELTA, 50 anys amb el disseny i fes una descripcio completa de cada objecte:
L'exposició "Premis Delta: 50 anys amb el disseny 1960-2010" reuneix per primera vegada una àmplia selecció retrospectiva d'objectes guardonats amb els prestigiosos Premis Delta, atorgats des de 1961 per ADI-FAD, l'Associació de Disseny Industrial del Foment de les Arts i del Disseny de Barcelona. Des del seu inici, els Delta van tenir l'objectiu de donar suport i destacar l'excel lència en el disseny i la producció d'objectes industrials a Espanya.
Que es el FAD i quines categories hi ha?
El Foment de les Arts i del Disseny és una associació privada, independent i sense ànim de lucre, que té l'objectiu de promoure el disseny i l'arquitectura dins la vida cultural i econòmica del país. El FAD s'articula a través de sis associacions que representen les diferents disciplines del disseny:
ADI-FAD (disseny industrial)
ADG-FAD (disseny gràfic i comunicació visual)
ARQUIN-FAD (arquitectura i interiorisme)
A-FAD (art i artesania)
ORFEBRES-FAD (joieria contemporània)
MODA-FAD (imatge i moda)
Sel.lecciona tres objectes de la exposicio PREMIS DELTA, 50 anys amb el disseny i fes una descripcio completa de cada objecte:
Ampolla de Font Vella (1998-1999) per Morera Shining.
Es un disseny que deriva de les exigencies ecologiques i a l'hora manté la bellesa de la forma de l'ampolla. Transforma un objecte poc atractiu com el plàstic en algo harmònic.
"Banc Lungo Mare" premi Delta d'Or al 2001, per Enric Miralles i Benedetta Tagliabue.
Construïda per Escofet 1886 S.A. i disseny de Miralles Tagliabue EMBT.
Guanya el premi per la incorporació de noves funcions no predeterminades en el mobiliari urbà (ajuda a ordenar un espai). Te molta creativitat i originalitat en el seu disseny.
"Motocilcleta Impala": Premi Delta Dor al 1962, per Leopoldo Milá.
Dissenyada i construïda per Montesa S.A. i Permanyer S.A.
Guanya el premi per la evolució de la creació de motocicletes del moment, fa disntinguirla de les altres per la relació entre funció i disseny.
Caligrafia "Retllotges"
La meva tipografia per la portada de la caratula del disc dels nens de primària:
Proves selectivitat
Sèrie 1
Exercici 1: Responeu de manera concisa, a les qüestions següents.
Exercici 1: Responeu de manera concisa, a les qüestions següents.
1.1 Expliqueu quina diferència hi ha entre les accions d'enfocar i enquadrar.
Enfocar significa centrar en el visor d'una pàgina fotogràfica, de vídeo, etc la imatge que es vol captar de manera que s'aconsegueix amb una claredat màxima, en canvi quan parlem d'enquadrar ens referim a delimitar la imatge, encaixar-la dins de l'ambient o limitar-la.
Enfocar significa centrar en el visor d'una pàgina fotogràfica, de vídeo, etc la imatge que es vol captar de manera que s'aconsegueix amb una claredat màxima, en canvi quan parlem d'enquadrar ens referim a delimitar la imatge, encaixar-la dins de l'ambient o limitar-la.
1.2 Descriviu breument el concepte d'aire, aplicat al fotograma d'una pel·lícula.
L'aire és l'espai "buit" que apareix en una fotograma, i que fa que respiri la imatge sense la necessitat d'ocupar aquesta, tot l'espai.
1.3 Digueu que és i quina funció fa un objectiu de tipus zoom.
La funció d'aquest tipus d'objectiu permet acostar-nos a la imatge que captarem amb l'objectiu, des d'un lloc fix.
Exercici 2: OPCIÓ A:
2.2 Definiu els conceptes falta de ràcord i salt d'eix aplicats a la narrativa audiovisual. A partir dels personatges del cartell, dibuixeu dues situacions que reflecteixin aquest conceptes.
Falta de ràcord: és l'absència de coherencia entre dos plans, és a dir algo, un objecte que apareix en un pla i que en el següent ha desaparegut sense cap motiu, o per exemple que en una pel·licula medieval hi surti un rellotge digital.
Salt d'eix: efecte òptic que és produeix quan es creuen els eixos d'acció de manera que és dóna una perspectiva falsa de la continuitat dels plans.
Exercici 2: OPCIÓ B:
2.1 Analitzeu la imatge
La imatge del mur és la que ocupa més espai en la fotografia, s'ajunta amb la part del terra on està arrelat i que també ocupa gran part de l'espai, quedant així a la cantonada esquerra de dalt un petit espai on s'hi aprecia el cel. La complicitat d'aquesta fotografia és aconseguir l'efecte de profunditat i llunyania que ens mostra el mur fotografiat, la posició del fotogràf i de l'objectiu d ela camera per tant ha d'haver estat estudiada de manera estratègica. Tenint en compte que el mur requereix una continuitat tindrem en compte que és un primer plà on hi podem veure part del mur i d ela seva continuitat, i part de l'espai on esta situat (aquest aspecte ens podria portar a pensar en un possible pla general). La textura en aquesta imatge té molta importància ja que juga amb la rugositat extrema de mur feta per les totxanes, el terra també rugós pero amb menys intensitat, seguint l'estat natural d'aquest, és a dir, hi podem trobar pedres més grans, herbes...un altre espai és el cel, que es presenta sense cap tipus de rugositat, completament llis, fet que contrasta amb els dos espais, cal dir que el mur connecta el cel amb la terra. La il·luminació és natural, ja que parlem d'un espai obert, i podem veure com la llum txoca clarament amb el mur fent un joc de clars i foscos.
2.2 Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que pot haver utilitzat l'autor per a crear aquesta fotografia i justifiqueu el vostre raonament.
Per a realitzar aquesta fotografia s'ha hagut d'utilitzar una càmera amb un objectiu de precissió per a captar tant les rugositats, per aconseguir l'efecte de profunditat cap a l'infinit, i per a captar l'efecte de la llum i els foscos. Al ser una imatge de l'any 1948 trobem que no s'ha hagut de fer cap millora respecte al color en escala de grisos.
Falta de ràcord: és l'absència de coherencia entre dos plans, és a dir algo, un objecte que apareix en un pla i que en el següent ha desaparegut sense cap motiu, o per exemple que en una pel·licula medieval hi surti un rellotge digital.
Salt d'eix: efecte òptic que és produeix quan es creuen els eixos d'acció de manera que és dóna una perspectiva falsa de la continuitat dels plans.
Exercici 2: OPCIÓ B:
2.1 Analitzeu la imatge
La imatge del mur és la que ocupa més espai en la fotografia, s'ajunta amb la part del terra on està arrelat i que també ocupa gran part de l'espai, quedant així a la cantonada esquerra de dalt un petit espai on s'hi aprecia el cel. La complicitat d'aquesta fotografia és aconseguir l'efecte de profunditat i llunyania que ens mostra el mur fotografiat, la posició del fotogràf i de l'objectiu d ela camera per tant ha d'haver estat estudiada de manera estratègica. Tenint en compte que el mur requereix una continuitat tindrem en compte que és un primer plà on hi podem veure part del mur i d ela seva continuitat, i part de l'espai on esta situat (aquest aspecte ens podria portar a pensar en un possible pla general). La textura en aquesta imatge té molta importància ja que juga amb la rugositat extrema de mur feta per les totxanes, el terra també rugós pero amb menys intensitat, seguint l'estat natural d'aquest, és a dir, hi podem trobar pedres més grans, herbes...un altre espai és el cel, que es presenta sense cap tipus de rugositat, completament llis, fet que contrasta amb els dos espais, cal dir que el mur connecta el cel amb la terra. La il·luminació és natural, ja que parlem d'un espai obert, i podem veure com la llum txoca clarament amb el mur fent un joc de clars i foscos.
2.2 Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que pot haver utilitzat l'autor per a crear aquesta fotografia i justifiqueu el vostre raonament.
Per a realitzar aquesta fotografia s'ha hagut d'utilitzar una càmera amb un objectiu de precissió per a captar tant les rugositats, per aconseguir l'efecte de profunditat cap a l'infinit, i per a captar l'efecte de la llum i els foscos. Al ser una imatge de l'any 1948 trobem que no s'ha hagut de fer cap millora respecte al color en escala de grisos.
Sèrie 2
Exercici 1: Observeu la senyalització de la imatge A i responeu a les qüestions següents:
1.1 Descriviu els elements gràfics dels quals es compon normalment la senyalització.
A la imatge hi trobem elemenys de senyalització claus com ho són les fletxes, que senyalen la direcció i sobretot les paraules, que indiquen que es troba a cada direcció. S'aprecien també diversos carrils on estan escrites les indicacions pertinents o bé el lloc cap oncondueixen les fletxes, de manera que a simple vista s'estableix un ordre.
1.1 Descriviu els elements gràfics dels quals es compon normalment la senyalització.
A la imatge hi trobem elemenys de senyalització claus com ho són les fletxes, que senyalen la direcció i sobretot les paraules, que indiquen que es troba a cada direcció. S'aprecien també diversos carrils on estan escrites les indicacions pertinents o bé el lloc cap oncondueixen les fletxes, de manera que a simple vista s'estableix un ordre.
1.2 Expliqueu, segons el vostre parer, els avantatges i els inconvenients de caràcter funcional i simbòlic de la senyalització d'aquest imatge.
Pel que fa als avantatges i inconvenients, trobem que l'inconvenient principal és la visibilitat de les indicacions, ja que tot aparèixer escrites amb un tamany de lletra bastant gran, està situat el sostre, per tant, en dificulta molt la lectura i possiblement la gent, com apreciem a la segona imatge passa sense donar-hi importància. Els avantatges, les fletxes tenen un caràcter funcional, ja que es veu clarament la direcció que s'ha de seguir per arribar a la classe pertinent. En canvi, pel que fa al conjunt, trobo que té un caràcter més simbòlic o estètic, ja que el que més destaca és la originalitat en la forma d'indicar cada itinerari. Cal dir però que al tractar-se d'una universitat els alumnes ja saben els itineraris que hi ha marcats al sostre.
Exercici 2: Opció A
2.1 Els objectes flexibles han significat un canvi en la concepció de la carcassa tradicional rígida dels artefactes, però no sempre ofereixen les mateixes garanties de funcionalitat. Observeu la imatge B i comenteu quins avantatges i inconvenients origina la flexibilitat d'aquest objecte tant des del punt de vista funcional com des del punt de vista simbòlic.
Pel que fa als avantatges trobem que al suprimir la carcassa rígida i aprofitar la mateixa estructura de l'objecte per a fer aquesta funció, veiem que és més pràctic, ja que la pantalla on apareixen els nombres queda protegida, i que hi ha un estalvi en material. Una altra aventatge és que la calculadora funciona quan hi ha il·luminació, per tant el fet que estigui protegida amb forma cilíndrica, no permet que passi la llum i estigui parada.
La manera com es protegeix l'objecte, enrollant-lo fins que quedi un cilindre, és un desaventatge si tenim en compte els botons, ja que al haver contacte d'aquests amb la resta de l'estructura plegada, podrien activar-se.
Exercici 2: Opció B
2.1 L'any 1999, SEAT va presentar, al Saló de l'automòbil de Ginebra, una nova imatge gràfica, per a mostrar el perfil entusiasta, jove i esportiu característic de l'empresa. Dues novetats principals van ser un nou logotip i un nou grafisme per a identificar la marca (imatge D). Expliqueu quins són els canvis i els atributs gràfics i sígnics de la nova identitat de l'empresa respecte de l'anterior.
La nova imatge corporativa de la marca, a diferència de la Imatge D, se li atribueix una forma més aerodinàmica, degut a l'arrodoniment del logotip i el color metalitzat amb el que s'omple la lletra "s", aplicant així clars i foscos que augmenten encara més la sensació de metall i de formes corves. Per a que la imatge destaqui més i tingui més potència el color passa de ser blau a ser vermell, aquest vermell s'aplica tant al contorn de la "s", fins aquest moment inexistent i a la tipografia de la paraula "SEAT", que també pateix un canvi respecte a la imatge anterior, passa de ser més sofisticada i amb una repetició d ela "s" del logo, a utilitzar una lletra més simple, amb formes més sutils i corves que fan que el que destaqui molt més el conjunt del logotip. Es suprimeix també, una de les barres que separen les dues corves de la lletra "s" es passa de dues línies a una. El logotip en general passa de ser una imatge més vertical, a aixemplar-se i ser horitzontal.
Sèrie 4
Exercici 1: Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents:
1.1 En fotografia digital és imprescindible tenir un bon coneixement de les utilitats i les característiques dels formats TIFF, JPG, O JPEG i GIF. Expliqueu les característiques i la utilitat de cadascun d'aquests formats.
TIFF: Fa referència a un format d'arxiu d'imatges amb etiquetes, contenen a més de la imatge, les dades de la imatge en les quals s'arxiva informació sobre les característiques de la imatge que serveix per al seu tractament posterior.
JPG O JPEG: És un format de compressió d'imatges tant en color com en escala de grisos amb alta calitat.
GIF: Format d'imatge d'arxiu que s'utilitza normalment per mostrar imatges amb color dins del "World WIDE Web". És utilitzat per la seva gran capacitat de compressió de la imatge.
1.2 Relacioneu cada objectiu fotgràfic amb l'efecte o característica corresponent:
Ull de peix: Deforma la imatge.
Gran angular: Exagera la perspectiva.
Objectiu normal (50 mm): No deforma la perspectiva.
Teleobjectiu: Redueix la profunditat de camp.
1.3. Quines utilitats té enregistrar una imatge amb una càmera digital de baixa resolució, o guardar-la amb un sistema de compressió amb pèrdua? Raoneu la resposta.
Tenim la gran ventatge de que tingui un pes menor amb lo que permet pujarla a internet més rapid, visualitzarla més facilment, que tingui un tamany més reduit i fins hi tot es pot enviar per correu.
Exercici 1: Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents:
1.1 En fotografia digital és imprescindible tenir un bon coneixement de les utilitats i les característiques dels formats TIFF, JPG, O JPEG i GIF. Expliqueu les característiques i la utilitat de cadascun d'aquests formats.
TIFF: Fa referència a un format d'arxiu d'imatges amb etiquetes, contenen a més de la imatge, les dades de la imatge en les quals s'arxiva informació sobre les característiques de la imatge que serveix per al seu tractament posterior.
JPG O JPEG: És un format de compressió d'imatges tant en color com en escala de grisos amb alta calitat.
GIF: Format d'imatge d'arxiu que s'utilitza normalment per mostrar imatges amb color dins del "World WIDE Web". És utilitzat per la seva gran capacitat de compressió de la imatge.
1.2 Relacioneu cada objectiu fotgràfic amb l'efecte o característica corresponent:
Ull de peix: Deforma la imatge.
Gran angular: Exagera la perspectiva.
Objectiu normal (50 mm): No deforma la perspectiva.
Teleobjectiu: Redueix la profunditat de camp.
1.3. Quines utilitats té enregistrar una imatge amb una càmera digital de baixa resolució, o guardar-la amb un sistema de compressió amb pèrdua? Raoneu la resposta.
Tenim la gran ventatge de que tingui un pes menor amb lo que permet pujarla a internet més rapid, visualitzarla més facilment, que tingui un tamany més reduit i fins hi tot es pot enviar per correu.
Exercici 2. OPCIÓ A:
2.1 Indiqueu a quin tipus de pla correspon cadascun dels dos fotogrames i, prenent com a referència el fotograma 2, dibuixeu els tipus de pla següents: primer pla i pla detall.
Al fotograma 1 hi ha un Primer pla
Al fotograma 2 trobem un Pla america o pla general.
2.2 La pel·lícula Casablanca no segueix un ordre cronològic estricte; en un moment determinat, el protagonista recorda una antiga relació romàntica. Indiqueu i definiu el recurs del llenguatge audiovisual que es fa servir en aquest tipus de construcció narrativa i expliqueu els efectes visuals que s'hi poden aplicar.
Al fotograma 2 trobem un Pla america o pla general.
2.2 La pel·lícula Casablanca no segueix un ordre cronològic estricte; en un moment determinat, el protagonista recorda una antiga relació romàntica. Indiqueu i definiu el recurs del llenguatge audiovisual que es fa servir en aquest tipus de construcció narrativa i expliqueu els efectes visuals que s'hi poden aplicar.
El recurs s'anomena flashback i consisteix en un salt enrere en el temps, del moment actual és passa a un moment que ja ha passat. Per a fer un flash-back, es pot utilitzar una fosa, o bé es podrien utilitzar vinyetes (bafarades), o apropar la camera al protagonista que recorda fins el punt que es perdi la imatge d'aquest i empalmar amb el record també en imatges, d'aquesta manera aconseguiriem un efecte com si volguessim entrar a la memòria del personatge de manera totalment literal.
2.3 En el moment de l'estrena, Casablanca va ser concebuda fonamentalment com una pel·lícula de propaganda a favor de la intervenció dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial, però amb el pas dels anys el film ha acabat sent considerat una obra mestra del gènere romàntic. Definiu el concepte gènere cinematogràfic i anomeneu i descriviu, com a mínim, cinc gèneres cinematogràfics.
El genère cinematogràfic és el camp on englobem una pel·lícula segons la temàtica i el contingut d'aquesta, existeixen molt gèneres com: thriller, policíaca, ciencia-ficció, gore, comèdia, animació, suspens, aventura, western.
Exercici 2. OPCIÓ B:
2.1 Prenent com a referència aquesta imatge, definiu i dibuixeu els tipus de pla següents: pla picat, pla contrapicat i contraplà. Expliqueu quin ús narratiu tenen habitualment aquests plans.
Pla Picat: Es veu una persona desde dalt amb la funció de fer que sembli més petita
Pla Contrapicat: Es veu tot de enfocat des de sota a sobre, donant la sensació de major tamany.
2.2 Especifiqueu i descriviu, com a mínim, tres tipus de transició de plans que es fan servir en el llenguatge televisiu.
Fos (en negre o en blanc): L'escena s'enfosqueix o s'il·lumina ràpidament fins a quedar totalment negra o blanca. Per a la pel·lícula en color es fon en qualsevol color. Encadenat: Lentament va desapareixent la imatge i en el seu lloc va apareixent una altra. Cortinilla: Es veu com una imatge que entra desplaça a l'altra, cap a un costat. Unes vegades és una ratlla vertical que corre d'un costat a un altre i esborra la imatge que estava. Pot la ragui moure's com es desplega un ventall. És una altra forma de cortinilla. Algunes vegades la imatge es trenca com ho fa un mirall i apareix una altra imatge diferent. Una classe de cortinilla és el "ull de gat" o "iris". Es tracta d'un cercle que envolta un objecte o una persona i es va engrandint fins a deixar veure tota la imatge o a l'inrevés.
2.3 En la realització televisiva es pot cometre un error anomenat salt d’eix. Definiu aquest concepte i, prenent com a referència la imatge, dibuixeu una seqüència de quatre plans televisius en els quals es reflecteixi aquest error.
El concepte salt d'eix consisteix en passar de l'eix que s'esta enfocant al contrari o bé paral·lel, en el cas de la imatge anterior en salt d'eix consistiria en passar de la visió que tenim nosaltres ara del jugador d'esquenes i del porter a passara a veure el porter d'esquenes i la cara del jugador.
Tipografia "Negativitat"
Aquestes son les meves proves de tipografia per la portada del dosier del projecte "Negativitat":
Aquest es el resultat de la portada del projecte:
de març 23, 2011
Ressenya Novaera
El dilluns 7 vam anar a la editorial Novaera a veure les seves ibnstalacions per tal de veure diferents formats de paper, colors i tupus de impresió per al nostre proxim llibre del planeta bellera on exposarem els nostres treballs de la passada exposició a la Roca Umber.
Un cop a dins ens van ensenyar les seves maquines i els nous sistemes que tenen patentats... eren una mica creguts pero tenien bons treballadors i inovadors sistemes d'impresió
Per acabar ens van portar a la sala on s'enquadernaven els llibres, i vam poder veure diferents processos com el cosit o l'encolat.
Va ser una experiència molt bona, ja que vam poder veure la importància que té fer un bon treball d'impremta i el resultat que queda als llibres editats.
Video Final Cut
"Flora i Fauna de Granollers"
Curtmetratje realitzat i produit per Pol, Helena i Marçal utilitzant el programa Finnal Cut Pro 6.0 amb càmeras HD
Curtmetratje realitzat i produit per Pol, Helena i Marçal utilitzant el programa Finnal Cut Pro 6.0 amb càmeras HD
de novembre 22, 2010
Ressenya Mariscal
El passat divendres 19 de novembre vam anar a Barcelona per veure la exposició de Mariscal a la Pedrera.
En aquesta exposició es podien veure alguns dels treballs de Mariscal: primerament trobabem tota una sala plena dels seus esbossos amb cares dibuixades i posibles idees, a més trobabem la seva passió per la caligrafia i les lletres que ell amb xapa va crear (a la imatge superior), els cartells i portades que ha fet per a diferents revistes o marques de roba o fins hi tot tenim els logos que ha creat (zoo de barcelona, ajuntament de...) i per finalitzar vam veure una mica de la nova pel.lícula que esta dirigint:
Francesc Xavier Errando i Mariscal (València, 1950) és un dissenyador i artista valencià la tasca del qual ha cobert una àmplia gamma de mitjans, que van des de la pintura i l'escultura al disseny d'interiors i paisatgisme.
Va néixer, en una família d'onze germans i germanes i des de 1970, ha estat vivint i treballant a Barcelona. El seu llenguatge és sintètic, amb pocs traços i molta expressivitat. Va començar a estudiar disseny a l'`Escola Elisava de Barcelona, que aviat va deixar per tal de poder aprendre directament del seu ambient i seguir els seus propis impulsos creatius. Els seus primers passos foren en el món del còmic underground, una tasca que combinà amb la il·lustració, l'escultura, el disseny gràfic i el disseny d'interiors.
En aquesta exposició es podien veure alguns dels treballs de Mariscal: primerament trobabem tota una sala plena dels seus esbossos amb cares dibuixades i posibles idees, a més trobabem la seva passió per la caligrafia i les lletres que ell amb xapa va crear (a la imatge superior), els cartells i portades que ha fet per a diferents revistes o marques de roba o fins hi tot tenim els logos que ha creat (zoo de barcelona, ajuntament de...) i per finalitzar vam veure una mica de la nova pel.lícula que esta dirigint:
de novembre 07, 2010
9 NOU
Aquest es el meu disseny del 9 nou es tracta dun paper de regal estripat (només queden les bores del paper de regal) al fons amb un tó rosat hi tenim de fonsun arbre de nadal fet amb linies d'una banda a l'altre de diferents colors (verd i marró per sota). A sobre d'aquest arbre hi trobem el escrit "El nou 9 us desitja unes felices festes" el escrit del mig "N9U" juga amb la o simulant a l'hora un 9 per posar nou 9.
La portada en sí es una felicitació nadalenca per a tots els compradors.
d’octubre 27, 2010
Comentari d'una Pel.lícula
1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?
La pel.lícula Blow Up diferents temes com són la fotografia (el treball del protagonista), la pasió ( amb les menors o anb la suposada compliç), el misteri (cuan descobreix l'assasinat)
2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel.lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.
Les noies menors: les menors es comporten com nenes insistin al protagonista perque els hi fagi una sesió de fotos. Aparentment semblen jovenetes, vesteixen malament pero son guapes. Actuen inmadurament insistin al fotógraf fins l'aborriment arrivan inclús a perseguir els eu cotxe.
Aquestes ens fan veure el poder y lo famós que es el fotograf fent amb elles el que vol (les despulla y tot).
3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organitzaciódel temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Inconnu i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?
La pel.lícula esta formada per molts plans estàtics que em van sorprendre molt, no te gaires plans detall (exteptuan l'augment de les fotografies per veure el cadàver). M'ha interessat la forma en que enfoca les coses es força diferent de lo que estem acostumats a veure per exemple la música es casi inexisten i esta tto basat en un sol dia.. amb un guió difficil de entendre on succeeixen coses impossibles. El director ossibleemnt volia fer algo diferent, innovar, cridar l'atenció... per això crea la pel.lícula d'aquesta forma.
4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?
Es en molts casos fixe: cuan fa les fotografies semble més importan les fotos que feia en aquell moment que la propia filmació de la pel.lícula. També hi apareixn molts plans generals. Els plants detalls són casi inexistens en la pel.licula
5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?
La música en la peli es casi inexisten, dona més importancia a la respiració o a la mirada dels actors en moments complicats, que restaria la música, penso que no vol dirnos com s'ha de sentir l'espectador en cada moment per la música sino per una bona interpretació.
6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.
7. Al llarg de la pel·lícula apareixen referències a d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaigs de teatre i també hi apareix la música. Per què diries que Haneke intercala tots aquests elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?
Per tal de mantenir l'atenció de l'espectador, impactar. Vol crear algo original utilitzan els diferents mitxans artístics .
8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?
Semble que acava casi com somença: amb els mimos pel mig fent una performance pel carrer demanan diners i al final jugan a tennis. Blow Up significa com explosionar cosa que feia ell a les models.
9. Creus encertada la manera com Haneke ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?
Pot ser pero es basa massa en la vida del protagonista, ni tan se vols se sap que es París la ciutat on viu, la diea de mostrar el que passa en un petit estudi esta bé però hauria d'apareixer més el context.
10. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.
La pel.lícula Blow Up diferents temes com són la fotografia (el treball del protagonista), la pasió ( amb les menors o anb la suposada compliç), el misteri (cuan descobreix l'assasinat)
2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel.lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.
Les noies menors: les menors es comporten com nenes insistin al protagonista perque els hi fagi una sesió de fotos. Aparentment semblen jovenetes, vesteixen malament pero son guapes. Actuen inmadurament insistin al fotógraf fins l'aborriment arrivan inclús a perseguir els eu cotxe.
Aquestes ens fan veure el poder y lo famós que es el fotograf fent amb elles el que vol (les despulla y tot).
3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organitzaciódel temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Inconnu i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?
La pel.lícula esta formada per molts plans estàtics que em van sorprendre molt, no te gaires plans detall (exteptuan l'augment de les fotografies per veure el cadàver). M'ha interessat la forma en que enfoca les coses es força diferent de lo que estem acostumats a veure per exemple la música es casi inexisten i esta tto basat en un sol dia.. amb un guió difficil de entendre on succeeixen coses impossibles. El director ossibleemnt volia fer algo diferent, innovar, cridar l'atenció... per això crea la pel.lícula d'aquesta forma.
4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?
Es en molts casos fixe: cuan fa les fotografies semble més importan les fotos que feia en aquell moment que la propia filmació de la pel.lícula. També hi apareixn molts plans generals. Els plants detalls són casi inexistens en la pel.licula
5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?
La música en la peli es casi inexisten, dona més importancia a la respiració o a la mirada dels actors en moments complicats, que restaria la música, penso que no vol dirnos com s'ha de sentir l'espectador en cada moment per la música sino per una bona interpretació.
6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.
7. Al llarg de la pel·lícula apareixen referències a d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaigs de teatre i també hi apareix la música. Per què diries que Haneke intercala tots aquests elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?
Per tal de mantenir l'atenció de l'espectador, impactar. Vol crear algo original utilitzan els diferents mitxans artístics .
8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?
Semble que acava casi com somença: amb els mimos pel mig fent una performance pel carrer demanan diners i al final jugan a tennis. Blow Up significa com explosionar cosa que feia ell a les models.
9. Creus encertada la manera com Haneke ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?
Pot ser pero es basa massa en la vida del protagonista, ni tan se vols se sap que es París la ciutat on viu, la diea de mostrar el que passa en un petit estudi esta bé però hauria d'apareixer més el context.
10. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.
d’octubre 18, 2010
d’octubre 13, 2010
Comentari de Portades
A continuació farem un petit Comentari sobre dos revistes de temes que m'agraden Bmx i Tattoo
-Capçalera:
A la capçalera hi trobem el nom de les revistes (a la esquerra "Ride Bmx", a la dreta "Tattoo Magazine") tot i que esta en uns egon plà respecte a la imatge principal de la portada
-Tipografia dels titulars:
Els dos titulars apareixen a dalt de la plana, en una lletra de un tamany superior al del reste de lletres a més les dos les trovem radera de la imatge principal de la portada.
-Ordenació del text:
En les dues revistes apareix el nom de igual forma però els diferents apartats estan d'una forma diferent estructurats: a la Ride Bmx els trobem a la part dreta i inferior de la imatge mentre que a l'altre revista en trovem molts més i al voltant de la imatge principal.
-Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors en la portada:
A la priemra portada trovem el element principal situat a la part superior dreta tapan part del titul (el "biker" fent un truc) encanvi la portada dels tatuatges esta centrada per tal d'apreciar bé el cos tatuat (el pit i braços). Referint-nos Als colors de la portada son bastan oposats en una hi trobem colors freds, foscos i es de nit i a la revista dels tatuatges es de dia amb colors càlids i clars.
-Elements que destaquen:
El que més destaca es evidentment les imatges de la portada (el biker i el home tatuat)
-Composició dels marges i de les columnes:
La portada te un marge força petit (per les lletres) la imatge ocupa tota la plana.
-Ubicació de les imatges o il·lustracions:
A plana complerta tot i que es centra només en alguns elements que són les persones que hi apareixen per tald e representar el que la revista ven.
-Valoració de la funcionalitat, la idoneïtat comunicativa i l'estètica:
La portada compleix amb la funció criden l'atenció i representen perfectament el que venen, pel meu gust potser hi aparéix massa text en la de tatuatges i molt poca informació en la de bmx ( hauria d'haver un punt intermig)
de setembre 27, 2010
Evolució Idea
He escollit aquest logotip perquè considero que son unes lletres originals creades, que no es poden reproduir. Amés es senzill y fàcil de reconèixer: hi apareix "ARTS" i "Bellera" a sota.
He fet la prova amb negatiu en blanc (que es la original), altre en negre i he fet una prova de color amb un color que sigui força neutre (per veure com quedaria en color a més amb aquest color no ens deixem portar pels prejudicis de si ens agrada o no).
Te les mides demanades de 10x10, es simple, fàcil de reconèixer i entendre, funciona... crec que compleix bastant-es de les propietats necessàries per un logot
de setembre 22, 2010
Propostes per al logo de l'asociació d'Arts Bellera
Aquesta ultima es la meva proposta final, a partir d'aquesta idea la anire reforman fins aconseguir el resultat desitjat. La meva idea es força simple però tambe crec que es una imatge seria i elegant per a representar la asociació a més es facil de recordar. Seguire pujant la modificació del logo.
de setembre 08, 2010
de juny 04, 2010
Thomas Hirschhorn
Thomas Hirschhorn és un artista suís que va nèixer a Berna el 16 de Maig de 1957.
A la dècada de 1980 va treballar a París com a artista gràfic. Va formar part del grup de dissenyadors gràfics anomenat Grapus. Aquests artistes es preocupaven per la política i la cultura, mostrant les creacions espontànies i cartells al carrer sobretot utilitzant el llenguatge de la publicitat. Va deixar Grapus per crear instal·lacions utilitzant materials comuns, com ara cartró, paper, cinta adhesiva, etc. Aquestes instal.lacions solen ser específiques del lloc i fora de la galeria o interactius.
Per a la seva peça Cavemanman, va transformar un espai de la galeria en una cova, amb fusta, cartró i cinta adhesiva i va posar diversos símbols de la cultura filosòfica i el pop a través d'ella. Les seves obres es troben en les col.leccions del Museu d'Art Modern.
Per a la seva peça Cavemanman, va transformar un espai de la galeria en una cova, amb fusta, cartró i cinta adhesiva i va posar diversos símbols de la cultura filosòfica i el pop a través d'ella. Les seves obres es troben en les col.leccions del Museu d'Art Modern.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)